Ser o no ser, la rellevància d’un líder

Marc Estelrich. Un altre dimarts i torna la columna d’opinió Pick’n’Pop. Avui, a més, és “martes 13”, considerat dia de mala sort dins la nostra cultura, però això no es suficient perquè deixi d’escriure. Parlaré de la rellevància d’un líder dins un equip, i els líders que crec considerar que es poden observar dins un equip.

Un líder, tant en l’esport com en els negocis, es aquella persona que aconsegueix convèncer a un grup de persones amb les seves característiques i virtuts nates o apreses, i les encamina a un fi o objectiu comú. En el nostre esport, l’objectiu comú es la victòria, i si parlam de formació, l’objectiu comú es la contínua formació dels jugadors com a tal i com a persones.

Coincidint amb el naixement fa 33 anys d’un dels jugadors més odiats al mon de la cistella, Ron Artest (actualment Metta World Peace, nom que no li fa honor), és un jugador que sempre he posat com a exemple de jugador complet en defensa i atac, sense tenir un cos prodigiós. Es un tres que pot posar la pilota al terra sense cap problema, que pot tirar de tres, que degut a la seva condició física pot jugar al poste, o que es un defensor que pot aturar a qualsevol que se l’hi posi al davant. Cal dir que no es un líder reconegut a l’NBA, més bé es considerat un dels jugadors més bruts en quant a joc, sobretot per algunes accions que ha dut a terme (suspensions i fets vergonoyosos), però el seu caràcter guanyador i l’agressivitat que aporta quan és a pista es un valor afegit que no s’aprèn, i que el converteixen amb una peça clau i amb un dels líders dels vestuari a qualsevol equip que estigui.

Crec que un líder neix, i que a mesura que va convertint-se amb un home, madura com a tal i aprèn com influir sobre la gent, es a dir, a mesura que es va fent gran es va fent més líder. Podria posar molts exemples de líders, com són en Carlos Jiménez o en Felipe Reyes (líders carismàtics, que la seva aportació va més enllà de les estadístiques), en Pau Gasol o en Juan Carlos Navarro (líder en quant a estadístiques i els jugadors que volen les pilotes que cremen i que poden treure els partits endavant).

Una vegada introduït el tema del lideratge, i d’opinar sobre ell, me faig la següent pregunta:

Podem parlar de líders a categories de formació?

A categories de formació, el líder es l’entrenador, és la persona que pot ensenyar-li més coses al jugador, el que guia les seves accions a la pista i el que, cosa que no m’agrada veure, aprova o desaprova a un jugador tot d’una que ha fet una acció. Encara que l’entrenador sigui el líder, dins un equip sempre hi haurà un jugador que destacarà més que un altre, un jugador que serà més bo o més alt, més ràpid o que té un millor tir o un bon bot de pilota. Entre els propis jugadors, i a nivell intern de vestuari, sempre existeix el jugador que mana, aquell que “corta el bacalao” com dirien alguns, però això es una jerarquia que l’entrenador no pot tallar, o crec que no s’ha de fer sempre que aquest jugador no es sobreposi a l’entrenador, ja que si es posa fi a aquesta jerarquia, a aquest lideratge, es pot tallar la progressió d’aquest jugador. Per tant, i com a resposta final a la pregunta que me formulat, el líder a un equip de formació ha d’esser l’entrenador, els jugadors que estan destinats a esser líders sorgiran amb el temps i demostraran la seva condició com a tals damunt la pista, a la banqueta, als entrenaments o al vestuari. Soc de l’opinió que un equip està format per jerarquies, i que hi ha diferents líders dins un equip, però no tots els jugadors de l’equip són líders.

Per acabar aquest article, utilitzaré una frase que he sentit però de la que desconec el seu autor; “Moltes persones tenen poder, però poques tenen poder per arribar a les persones, aquests són els vertaders líders”.

0 votes

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

<