“S’està treballant força bé en les categories de formació”, una entrevista a Marta Fernández

Marta Fernández amb un dels jugadors més joves del RF5 CAMP, aquest estiu passat.
Font: Web del RF5 CAMP

Jaume Ribas. Na Marta Fernández és jugadora de bàsquet professional; ha jugat amb diversos clubs de l’estat, com el Barça o el Perfumerías Avenida, i a de l’estranger (a la WNBA americana i a Polònia); a més de amb la selecció espanyola. Per si això fos poc, és directora del campus Rudy Fernández, un dels més importants del país, i germana de l’estrella del Madrid.

Entrevistador: Ara que sabem que es farà el campus, pots confirmar-nos que, en línies generals, seguirà el mateix format que els darrers anys? S’espera cap novetat important?

Marta: El Campus 2013 seguirà la mateixa línia que els últims anys, diversió aprenent bàsquet en una setmana inoblidable, aquest és el principal objectiu de RF5 CAMP.  Però l’estiu que ve serà, sens dubte, el Campus amb més novetats. No et puc avançar moltes coses a aquestes alçades de l’any, perquè estem tancant coses. Però et puc dir, que per exemple en II Clínic RF5 CAMP del pròxim any tindrem entrenadors de primera línia que ens vindran a explicar els seus coneixements, tant pels campistes com pels entrenadors que vulguin assistir. Després l’any que ve tornarem a tenir en Rudy tots els dies amb nosaltres, ja que l’any passat com va estar amb la selecció no va poder ser tota la setmana, i portarà convidats de luxe. I una gran iniciativa que avançarem aviat que pensem que agradarà molt.

E: Podries parlar-nos un poc de com treballen els més joves al campus?

M: Els jugador/es que formen part de RF5 CAMP comprenen edats entre 7 i 17 anys, treballen per grups de treballs personalitzats. Cada campista forma part de un equip amb un entrenador, als matins es fan treballs específics tàctics amb l’equip supervisats per Marc Calderón, el director tècnic. I a la tarda es treballa per estacions de treball, potenciant la millora en la tècnica individual i després es juguen tot tipus de competicions; 1×1, 3×3, 2 ball, 5×5, concurs de triples, habilitats…

E: Deixant de banda el campus, què penses de la desaparició d’equips de Primera Femenina com el Ros o el Sóller? Creus que afectarà al bàsquet base?

M: La desaparició d’equips com Sóller o Ros Casares és una notícia molt dolenta pel bàsquet femení. Estem en un moment molt delicat, i el nostre esport s’està veient molt afectat. Esperem que poc a poc la situació vagi millorant, sobretot per les joves que ara comencen. Perquè el panorama espanyol no és molt inspirador… Per això, tenen molt de mèrit els equips que en la actualitat estan apostant per nosaltres.

E: Desgraciadament, el bàsquet femení no té tanta tirada com el masculí. A què creus que es deu? Per què aquesta diferència no és tan accentuada en les categories base?

M: La primera mesura que crec que necessita el bàsquet femení, i la més important, es donar-li visibilitat perquè la gent ho conegui i pugui saber si li agrada o no. Molta gent ho menysprea sense haver vist cap partit de bàsquet femení en la seva vida. El que està clar és que fa falta inversió perquè les jugadores es puguin formar des de la tranquil·litat tot i el moment de crisi en el que estem, sense inversió no hi ha esport.

E: Has tingut l’oportunitat de jugar fora d’Espanya, tant als EUA com a Europa. Què opines de com es treballa allà el bàsquet base, especialment en al·lotes, en comparació amb com ho feim aquí?

M: Les meves experiències al estranger han sigut molt enriquidores, tant a Los Angeles com a Polònia, dues maneres molt diferents de veure el bàsquet. A Estats Units l’esport és una forma de vida per la societat i es demostra des de molt petits. A tot arreu hi ha gent fent esport, tenen molt en compte el compaginar els estudis amb les disciplines esportives i per mi és un exemple. Ja que penso que formar-se com a persona per la vida és el més important, i si tens la sort de poder compaginar-ho amb el que més t’agrada, i és fent esport doncs molt millor. A Polònia no vaig poder viure la formació de les més joves, però a la Lliga Polaca la majoria de jugadores són estrangeres, penso que es treballa molt millor a Espanya.

E: Per acabar, quin aspecte creus que s’ha de millorar més en categories de formació a Espanya?

M: A Espanya, s’està treballant força bé en les categories de formació. Veient els resultats dels equips i la quantitat de jugadores que practiquen aquest esport el futur està garantit. Com t’he dit abans el més important es fomentar el bàsquet femení des de els clubs més petits fins els més professionals. Tots hem d’anar en la mateixa línia, de treball, humilitat, constància, inspiració i sobre tot motivació pel que fem. I com t’he dit abans, s’han de buscar recursos perquè la gent aposti per nosaltres.

E: Moltes gràcies, Marta, pel teu temps i per tot el que suposarà per nosaltres que ens hagis concedit aquesta entrevista. Una abraçada i fins aquest estiu!

0 votes

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

<